Mireia: A veure, Lola, ara per què fas aquesta entrada? Pesada!
Lola:¡Pareu de ficau-vos amb mi! Deixeu-me fer amb el blog el que vulgui, ostres! A més, aquesta entrada es per dir... Adéu. Suposo.
Allison: Et dones compte de que dir Adéu als professors no té cap sentit si els veurás l'any que ve, no?
Lola: No als professors! (Que també, bones vacances, us estimem, volem la millor nota, guapos!) Sino al Crèdit, tan emocionant.
Tania: A mí m'agrada aquesta entrada.
Candela:Però no li diguis res, Tania, que després s'ho creu i...
Lola: I que el Grup 7 és el millor, aquesta entrada ho peta i els professors ens posaran un 10! Olé!
I les noies van anarse'n d'on fos que estiguessin, deixant als profesors pensant.
Les Ombres
Les Ombres del Grup 7 us saluden. O bé... el que sigui que estiguin fent...
A la Candela no li agradava la posició de la pedra...
... Així que va decidir moure-la. Ho va aconseguir? I tant! Que ella es Hulk!
Ay les samarretes que es troben per Barcelona...
Una mica trolls, no? Potser, si tinguéssim l'edat com per beure o tinguessim... "banana", potser les hauríem comprat. PD: Ni de conya.
La Lola i les seves cireres!
Tal i com deia al seu comentari, va menjar cireres gratis! I tan contenta que estava... Ai... cireres...
Ostres la Marilyn Monroe!
Mare meva, qui ens diria que a sobre de l'itinerari, ens trobaríem el fantasma de la Marilyn a un balcó? Flipant.
Al final...
Al final no ha estat tot com bufar i fer ampolles. ¡Ostres amb Barcelona! I amb tots els seus secrets! Però, encara que no hagi estat fàcil, ha estat interessant i intrigant.
La Lola i els seus vídeos
La Lola ens va donar bastant l'itinerari amb tants vídeos -que a vegades arribaven a ser divertits- (aunque después na' de na', eh!). Nosaltres creiem que tenia complex de reportera i càmara. Tipus Frank De La Jungla però amb la mateixa persona. Una mica penosos, a dir veritat...
Lola: Ale, fora! I deixeu-me amb els meus vídeos, jo... A més, jo els veig divertits!
Lola: ¡Eh! Com qué penosos?!En fi, deixem-la amb les seves ides de olla...
Lola: Ale, fora! I deixeu-me amb els meus vídeos, jo... A més, jo els veig divertits!
¡BENVINGUTS!
Oh, no! Un semàfor ens talla el pas! Quina desgràcia!
TV3 TÉ SORT D'APARÈIXER EN EL VÍDEO. AH, EL NOM DEL PINTOR!
Em volen atropellar! I assassinar! I és per fer drama! I jo m'ho crec!
No em deixen gravar... I "folletos"? Crec que no em vaig enterar molt bé...
Aquesta senyora em va anomenar "exagerada"! No ho entenc.
Ningú em creu. I acabarem tots morts. Els professors m'odien!!!!!
Ai, aquest art de carrer...
Comentari: Lola Hernández
Itinerari 1
El primer i últim dia que vaig fer d'itinerari va ser molt divertit. Anava fotografiant tot i fent vídeos sobre una suposada història de crims que va acabar amb que els professors volien matar-nos. En fi, xorrades que es fan per Barcelona, no? Crec que no hi va haver racó al que no li vaig fer fotografia! Va ser molt interessant tot. Mai havia anat tant pel fons de Barcelona (Les Rambles, jo li dic fons) i mirant-les tant atentament. Em va agradar moltíssim. M'enrecordo de que, a la boqueria, li vaig preguntar a un home que venia fruita "Quant val una cirera?" i ell, tot rient, em va respondre que res, que podia agafar un puny d'elles i me les mengés. Molt amable! Estaven boníssimes. I el batut de coco que em vaig prendre dins la boqueria? Boníssim!! Ho repetiria tot.Clar, després (quan se'm va acabar la bateria del mòvil i ja no podia fer res) em vaig anar i em vaig perdre pel port de Barcelona, buscant la condemnada estatua de Pitores o com es digui.
Treball a classe
El treball a classe, encara que hi tingui moltes queixes (si es en grup, per què ens separen?!), ha acabat estant bé. Ens hem repartit bé les tasques i al final, després de tant treball (que, després de no anar a cap itinerari més, ja podia treballar, ja...) m'ha agradat fins i tot el resultat del blog! Que, em d'admetre, que és UNA CURRADA.
Comentari: Tania Radjput
Itinerari 1
En mi opinión el primer día estuvo bien porque hicimos muchas cosas. Visitar el museo...etc.Itinerari 2
El segon dia va estar millor perquè vam visitar el Barri Gòtic.Itinerari 3
El tercer dia va estar bé i vam visitar Montjuïc.Itinerari 4
El quart dia va estar molt malament perquè va fer molta calor i també vam haver de caminar molt per buscar la Sagrada Família.Treball a classe
El treball a classe ha estat molt bé.
Comentari: Mireia Almeida
Itinerari 1
El primer recorregut va ser una mica caòtic; ens costava trobar els carrers i els llocs on teniem que anar, o estavem al carrer que buscàvem i no ho sabiem, algunes preguntes ens quedaven sense resposta... va ser una mica estressant. Però per altra banda em va agradar molt poder anar per les rambles amb les meves amigues, descobrint llocs on mai haviem estat, carrers per on mai havíem passat. Va ser una bona experiència.Itinerari 2
El segon recorregut va ser més fàcil, com que havíem anat al barri gòtic amb l'escola hi havia preguntes que ja sabíem.El barri gòtic es molt bonic; esglesies antigues, edificis emblematics, catedrals, ponts... son coses que mai et cansaries de veure.
Itinerari 3
El tercer recorregut va ser molt llarg, a Montjuïc feia moltíssima calor, i no paràvem de pujar i baixar, buscar estatues, pregunta informació. Però el millor de tot eren les vistes, es podia veure tota Barcelona i com sempre, va ser un bon lloc per visitar llocs nous .Itinerari 4
L'ultim recorregut va ser el més llarg no paràvem de donar voltes. Quan arribaves al lloc indicat, l'itinerari et tornava a portar a l'altra punta de l'Eixample. A mi, personalment el que més em va agradar va ser fer l'entrevista , la noia era molt simpàtica i amable.No hi havia estat mai a la Pedrera, poder entrar va ser impresionant, sobretot les vistes que hi veies.
Treball a classe
El treball a clase m'ha agradat, pero hagués estat millor treballar tot el grup junt i no separat.Ens hem repartit el treball bé, sense cap problema, i hem sapigut treballar totes plegades.
Comentari: Candela Carretero
ITINERARI 1
Les Rambles va ser un itinerant fàcil, per ser el primer. Els únics inconvenients van ser que el MACBA, que estava tancat i no hi vem poder entrar i l'altre va ser al final, un petit problema amb una companya, pero per la resta del recorregut no vem tenir ningun problema.Com era el primer itinerari, ens vam perdre una mica al principi, però de seguida vam saber manejar-ho tot.
A les 12h, quan teniem que tornar a que ens passessin llista, encara no l'haviem acabat, així que vam quedar-nos un quart d'hora més per enllestir-ho tot.
ITINERARI 2
Aquest va ser el segon itinerari que vam fer. Molta gent ens va dir que segurament ens perdríem, i sí, van tenir raó, al final del recorregut ens vam perdre per anar al Palau de la Música i va ser un caos. Vam anar a tots els llocs que ens demanaven, però en alguns no vam poder entrar ja que estaven tancats i no vam poder informar-nos gaire bé. Els carrers del barri gòtic eren molt estrets i a vegades ens costava una mica trobar els camins que teníem que seguir, però al final ens vam sortir.ITINERARI 3
El tercer itinerari a Montjuïc, va ser molt cansat per que vam caminar molt, anàvem d’amunt avall i feia molta calor. Vam trobar el faune que ens demanaven. Vam recorre quasi tot Montjuïc, desprès de fer tot l’itinerari ens vam quedar a acabar de fer algunes coses que ens quedaven i fer algunes fotos.ITINERARI 4
Aquest a sigut el últim itinerari i per aquest motiu a sigut el que menys ens a costat, però al final, si que ens va costar, perquè vam anar des de Passeig de Gràcia fins a la Sagrada Família caminant, i amb la calor que feia, ens vam cansar de seguida!En aquest itinerari, ho vam trobar tot i al arribar a casa, només vam haver de repartir-nos les preguntes. Ah! i el que més m'ha agradat a sigut la Pedrera, la noia que guiava ens ho va explicar tot moltbé i clar.
TREBALL A CLASSE
El treball a clase a sigut una mica agoviant, pel tema blog, passar tot a net, etc. però alfinal ens hem possat totes d'acord del que tenia que fer cada una i ho hem pogut manejar molt bé!
Comentari: Allison Vega
ITINERARI 1
Passejar per la Rambla va ser fàcil, les preguntes que ens demanaven van ser gaire difícils, i a mida que anaven avançant, ho trobàvem amb facilitat. Una anava amb la càmera de fotos, un altre agafa apunts, altres preguntaven sense tindre vergonya, pot ser el tema de que la calor ens posés a prova va ser ho més difícil. Però vam acabar bé.
ITINERARI 2
El Barri gòtic, va ser sense dubte un dels llocs que més em va agradar d'aquest crèdit de síntesi. La Barcelona medieval té un atractiu que a mi, personalment, em va deixar molt sorpresa. Sobretot per l'ambient que es sentia al passejar per llocs tant estrets i tan bonics. Els bars, les fonts, els edificis, absolutament tot era preciós.
ITINERARI 3
El fet d'anar a un lloc on hi havien unes vistes increïbles de la ciutat, va ser ho millor. Vam anar caminant fins que vam arribar a totes les parades on teniem les preguntes. Això si, la calor va ser insuportable, però no va impedir que ens treies el somriure de la cara.
ITINERARI 4
La Casa Milà va deixar bocabadats a tothom, veure clarament com vivien, com aquell procés arquitectònic de Gaudí era tan perfecte...El que més em va agradar va ser el terrat, on hi estaven les xemeneies dels guerrers, i també el gran pati a cel obert que deixava admirar tota l'edificació.
TREBALL A CLASSE
Quan vam arribar el dilluns al matí, i vam veure que hi havien llistes a les taules, no vaig pensar en que ens separarien en grups de dos per un treball que bàsicament era en grup. Em va semblar molt malament, no creia que era just, a més teniem una feina que ens necessitava a totes juntes. Els passeigs de classe a un altre, van abundar. Però finalment, hem aconseguit acabar tot!
Glossari: Ens endinsem al Barri Gòtic
GLOSSARI
Detritus: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració, d'un cos sòlid.Claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.
Llòbrec: Fosc, tenebrós.
Criteri: Norma per a jutjar una cosa.
Deixebla: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.
Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.
Bohèmia: Artista que mena una vida precària i desordenada, deslligat de les convencions socials.
Sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica.
Timpà: A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica
Gàrgola: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.
Esmunyir: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.
Emblemàtic: Una cosa és emblemàtica quan és molt característica d'un lloc o d'un grup de persones.
Eixam: Gran munió de persones, animals o coses.
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.
Referències: http://www.diccionari.cat/, http://www.grec.cat/.
Iitinerario 4: L'Eixample
Antes de ir al Eixample primero nos informaremos un poco:
El ingeniero Ildefons Cerdà izo un plano en el cual pretendía ensanchar la ciudad haciendo todos los edificios de 3 plantas, espacios mas grandes, bueno en general agrandar el terreno. La Burguesía entro en conflicto con ese plan porque se consideraba un despilfarro de terreno, mas tarde la Burguesia consiguió que el plan ya aprobado se pusiera otra vez marcha atrás.
El ayuntamiento convoca un concurse en el cual sale ganador el plan de Rovira y Triás, claro que sale mas de acuerdo con el pensamiento de la Burguesía, donde las calles solo son de 12 m de ancho.
Una vez aprobado ese plan las clases sociales de la gente se diferenciaban mucho; unos meses mas tarde el gobierno central de Madrid impone el plan propuesto por Ildefons Cerdà. El propio Cerdà modifica su propio plan para hacer un poco mas grandes la zona edificable.
Actualmente el plan ya hecho por Cerdà es modificado varias veces por el pueblo de Barcelona.
Ahora conoceremos un poco mejor nuestro pueblo:
"La Rajoleta" es la fábrica de azulejos de Esplugues de Llobregat que se creó en el año 1858 y se cerró durante los años sesenta del siglo pasado.
Los arquitectos que utilizaron racholas de esta fabrica son Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Enric Sagnier y finalmente Josep Azemar.
La chica guía, parecía que su casa fuera la Pedrera, se la sabía cómo la palma de su mano.
La Pedrera fue construida en el siglo XIX, su gran arquitecto fue Antoni Gaudí.
Este famoso arquitecto nació en Reus de 1054. Fue hijo de un forjador; su madre murió en su juventud. Después de trabajar como aprendiz de forjador, Gaudí comenzó sus estudios de arquitectura en la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona. Allí no demuestra ser un buen estudiante, pero pese a ello obtiene su diploma de aruitectura en 1878. Una vez terminados sus estudios, viajo por toda Cataluña y algunas regiones colindantes.
Su primer trabajo, la fuente del complejo del Parc de la Ciutadella en Barcelona, junto con Josep Fontserè i Mestres, la cual se completo entre 1877 y 1882.
Poco después comenzó a trabajar para el que sería su principal mecenas durante el resto de su carrera, el empresario textil Eusebio Güell: primero con las caballerizas de su finca en Pedralbes, y más tarde con el palacio Güell (1885-1889) en Barcelona, un edificio pleno de espacios y formas innovadoras. Durante esta primera etapa de carácter historicista también construyó algunas obras fuera de Cataluña, entre las que cabe reseñar el palacio episcopal de Astorga (comenzado en 1887) y la casa de los Botines (1891-1892) en León.
En 1883 se hizo cargo de la continuación en Barcelona del templo expiatorio de la Sagrada Família una catedral neogótica que modificó totalmente el joven Gaudí. Así, en 1891 concluyó las trazas generales de la iglesia, compuesta por cinco naves y tres fachadas monumentales, en 1893 decidió concentrar sus esfuerzos en la construcción de la fachada del Nacimiento, que no pudo ver completamente concluida, y en 1908 publicó la primera imagen definitiva del templo, una especie de bosque ascendente de elevadas torres.
A comienzos del siglo XX levantó otras tres obras no menos sorprendentes en la capital catalana: el Parque Güell (1900-1914), la Casa Batlló (1904-1906), edificio del pleno modernismo destacado por sus balconadas curvilíneas y por su expresiva cubierta en forma de dragón, recubierta por piezas cerámicas que simulan escamas; y la Casa Milá (1906-1912), conocida por los barceloneses como La Pedrera por su carácter monolítico, que supone un hito de la historia de la arquitectura.
Gaudí también fue un destacado diseñador, tanto por las imaginativas forjas que caracterizan sus balcones y cancelas, como por el excepcional mobiliario que fabricó para distintos encargos privados.
El 7 de Junio de 1926, fue atropellado por un tranvía. Debido a sus ropas viejas fue llevado a un hospital para pobres, el Hospital de la Santa Creu, donde fue encontrado por el diácono de la Sagrada Familia y el arquitecto Sugranyes, quién lo traslado a una habitación privada, en la cual falleció tres días después, un 10 de Junio de 1926.
La Pedrera, en la realidad, se llama "Casa Milà" que hace honor a los propietarios de aquella casa en la época en la que se construyó. El nombre de Pedrera es un nombre despectivo, porqué a la gente de aquella época no le gustaba ese diseño de edificio.
El edificio, no era como los demás de esos tiempos, no tenia unas paredes maestras como todos. Este tenía como una estructura metálica que aguantaba todo el edificio, las paredes i las fachadas tanto la exterior como la interior eran decorativas. También fue la primera casa de Barcelona con ascensor. En este edifico se muestra el juego de colores que tuvo Gaudí con la luz del Sol. Las zonas de las fachadas interiores donde no les da la luz, son colores oscuros como azul marino. Y la parte donde le da la luz son colores suaves y cálidos. Este edificio, a diferencia de los otros, su estructura no tiene ningún ángulo recto, todo són formas curvas y naturales.
Actualmente se puede visitar las buhardillas, los patios, el piso de muestra, la azotea…
El ayuntamiento convoca un concurse en el cual sale ganador el plan de Rovira y Triás, claro que sale mas de acuerdo con el pensamiento de la Burguesía, donde las calles solo son de 12 m de ancho.
Una vez aprobado ese plan las clases sociales de la gente se diferenciaban mucho; unos meses mas tarde el gobierno central de Madrid impone el plan propuesto por Ildefons Cerdà. El propio Cerdà modifica su propio plan para hacer un poco mas grandes la zona edificable.
Actualmente el plan ya hecho por Cerdà es modificado varias veces por el pueblo de Barcelona.
Ahora conoceremos un poco mejor nuestro pueblo:
"La Rajoleta" es la fábrica de azulejos de Esplugues de Llobregat que se creó en el año 1858 y se cerró durante los años sesenta del siglo pasado.
Los arquitectos que utilizaron racholas de esta fabrica son Gaudí, Domenech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà i Enric Sagnier y finalmente Josep Azemar.
LA PEDRERA
Llegamos a la Pedrera a las 9h. Allá los profesores nos pasaron lista y a las 9:30, después de esperar un buen rato impacientes por entrar a la pedrea, nos dividieron en tres grupos de 27 y entramos en orden.La chica guía, parecía que su casa fuera la Pedrera, se la sabía cómo la palma de su mano.
La Pedrera fue construida en el siglo XIX, su gran arquitecto fue Antoni Gaudí.
Este famoso arquitecto nació en Reus de 1054. Fue hijo de un forjador; su madre murió en su juventud. Después de trabajar como aprendiz de forjador, Gaudí comenzó sus estudios de arquitectura en la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona. Allí no demuestra ser un buen estudiante, pero pese a ello obtiene su diploma de aruitectura en 1878. Una vez terminados sus estudios, viajo por toda Cataluña y algunas regiones colindantes.
Su primer trabajo, la fuente del complejo del Parc de la Ciutadella en Barcelona, junto con Josep Fontserè i Mestres, la cual se completo entre 1877 y 1882.
Poco después comenzó a trabajar para el que sería su principal mecenas durante el resto de su carrera, el empresario textil Eusebio Güell: primero con las caballerizas de su finca en Pedralbes, y más tarde con el palacio Güell (1885-1889) en Barcelona, un edificio pleno de espacios y formas innovadoras. Durante esta primera etapa de carácter historicista también construyó algunas obras fuera de Cataluña, entre las que cabe reseñar el palacio episcopal de Astorga (comenzado en 1887) y la casa de los Botines (1891-1892) en León.
En 1883 se hizo cargo de la continuación en Barcelona del templo expiatorio de la Sagrada Família una catedral neogótica que modificó totalmente el joven Gaudí. Así, en 1891 concluyó las trazas generales de la iglesia, compuesta por cinco naves y tres fachadas monumentales, en 1893 decidió concentrar sus esfuerzos en la construcción de la fachada del Nacimiento, que no pudo ver completamente concluida, y en 1908 publicó la primera imagen definitiva del templo, una especie de bosque ascendente de elevadas torres.
A comienzos del siglo XX levantó otras tres obras no menos sorprendentes en la capital catalana: el Parque Güell (1900-1914), la Casa Batlló (1904-1906), edificio del pleno modernismo destacado por sus balconadas curvilíneas y por su expresiva cubierta en forma de dragón, recubierta por piezas cerámicas que simulan escamas; y la Casa Milá (1906-1912), conocida por los barceloneses como La Pedrera por su carácter monolítico, que supone un hito de la historia de la arquitectura.
Gaudí también fue un destacado diseñador, tanto por las imaginativas forjas que caracterizan sus balcones y cancelas, como por el excepcional mobiliario que fabricó para distintos encargos privados.
El 7 de Junio de 1926, fue atropellado por un tranvía. Debido a sus ropas viejas fue llevado a un hospital para pobres, el Hospital de la Santa Creu, donde fue encontrado por el diácono de la Sagrada Familia y el arquitecto Sugranyes, quién lo traslado a una habitación privada, en la cual falleció tres días después, un 10 de Junio de 1926.
La Pedrera, en la realidad, se llama "Casa Milà" que hace honor a los propietarios de aquella casa en la época en la que se construyó. El nombre de Pedrera es un nombre despectivo, porqué a la gente de aquella época no le gustaba ese diseño de edificio.
El edificio, no era como los demás de esos tiempos, no tenia unas paredes maestras como todos. Este tenía como una estructura metálica que aguantaba todo el edificio, las paredes i las fachadas tanto la exterior como la interior eran decorativas. También fue la primera casa de Barcelona con ascensor. En este edifico se muestra el juego de colores que tuvo Gaudí con la luz del Sol. Las zonas de las fachadas interiores donde no les da la luz, son colores oscuros como azul marino. Y la parte donde le da la luz son colores suaves y cálidos. Este edificio, a diferencia de los otros, su estructura no tiene ningún ángulo recto, todo són formas curvas y naturales.
Actualmente se puede visitar las buhardillas, los patios, el piso de muestra, la azotea…
LA CASA DE LES PUNXES
La Casa de las Punxes es un edificio diseñado por el arquitecto modernista Josep Puig i Cadafalch. Se encuentra en la avenida de la Diagonal de la ciudad de Barcelona.La casa se construyó en 1905 por encargo de las hermanas Terrades que querían unificar tres inmuebles de su propiedad. Puig i Cadafalch proyectó un edificio de aspecto medieval, con elementos que recuerdan al gótico europeo.
A continuación, siguiendo por la calle Pau Claris, nos encontramos la casa del baró de Quadres. Decidimos entrar, para saber un poco de su historia. Es un edificio modernista costruido por Joseph Puig i Cadafalch entre el 1904-1906. Fue catalogado como Monumento Historico Artístico de Interés Nacional, i actualmente es “L’Institut Ramon Llull”.
Continuamos por la calle Valécia y, al girar por la calle Bruc, nos encontramos un edificio muy curioso. Se trata del Conservatorio Municipal de Música.
Cruzamos el pasaje Premanyer y cuánto salíamos por la calle Roger de Llúria, el cruzamos y buscamos una entrada que nos permitía visitar el interior de una manzana del Eixample. La construcción que hay dentro de la isla se llama Torre de las Aguas, fue construida en el año 1870, la función de la torre de las aguas era suministrar agua a los primeros edificios del Eixample, mediante un sistema de aprovechamiento de aguas de subsuelo.
Nosotros creemos que las condiciones de vida en las casas del interior de las islas es mejor que no las del exterior, ya que no escuchas el ruido de fuera, y al tener un patio interior con jardines y parques, pues tienes mejores vistas.
Subiendo por la calle Roger de Llúria, nos íbamos fijado en las esquinas. El modernismo catalán tuvo una amplia difusión en todas las capas sociales, y buena muestra de esta es la extraordinaria cantidad de obras populares marcadas por el estilo modernista. Hicimos una fotografía en una de las fachadas que nos llamó la atención.
ESGLÉSIA GÒTICA DE CONCEPCIÓ
En llegar a la calle d’Aragó, encontramos la iglesia gótica de la Concepción y según el itinerario, teníamos que entrar en el claustro por la calle de Llúria para encontrar información sobre su historia. Era un convento de monjas de Santiago, de la calle Jonqueres el siglo XIII. Después de las guerras napoleónicas (1802), el ayuntamiento quería tirarlo todo porque estaba abandonado, pero los católicos dijeron que no, así que lo desmontaron piedra a piedra y llevaron la iglesia i parte del claustro en esta calle. La otra parte esta en la Parroquia Santana.Según el dossier teníamos que continuar nuestro recorrido por la calle Consell de Cent, seguido de la calle de Pau Claris y, finalmente, antes de llegar a la calle Diputació, adentrarnos en el pasaje Permanyer. Nuestro problema fue que no encontramos ninguna de las calles, así que decidimos preguntarle a una señora, muy amable por cierto, y nos indico donde estaban estas calles desconocidas para nosotros. Una vez estuvimos en Permanyer, nos detuvimos un momento a causa de las extrañas casas que formaban parte. Eran domicilios parecidos a las viviendas inglesas, que estaban formados por un semisótano, una planta baja y un pequeño jardín.
LA CASA BATLLÓ
Al llegar al Paseo de Gràcia, entre Aragó y Consell de Cent, frente a la Casa Batlló, los profesores ya nos están esperando para pasar lista. Dicen que está calle más Rambla Catalunya, Consell de Cent y Aragó forman lo que popularmente se conoce como "la Isla de la Discordia". Creo que recibe este nombre porque los edificios son modernistas y seguro que cuando fueron construidos la gente estaba en discordia con ellos, pues seguro que no entendían las mentes de los arquitectos que las diseñaron. Nos fijamos bien las casas tienen mucho color, hay tres que destacan, son: la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Ametller, de Josep Puig i Cadafalc y la Casa Batlló, obra de Antoni Gaudi. Estos grande y bellos edificios fueron construidos entre 1904 y 1906 época del modernismo catalán.Si nos fijamos en las fachadas, qun ser de la misma época, el modernismo catalán, destacan diferencias muy grandes, por ejemplo la Casa Ametller, la parte superior es cuadrada en escala, mientras que la casa Batlló es en escala i curba. Está, la casa Batlló tiene muchos colores las otras son más monótonas. En la Casa Lleó i Morera destaca mucho las figuras de dioses i las formas que hacen los balcones.
El coronamiento de una de las fachadas, exactamente en la de la Casa Batlló, hay representado un león.
Ahora nos fijamos en la fachada de la casa Ametller, hay varias cosas representadas, destaca Sant Jordi y el dragón ya que para Cataluña tiene un gran significado. Pero no nos quedamos sólo en eso, en fijamos más y encontramos la figura de un héroe que está estrangulando una serpiente gigante o un dragón. El dosier preparado por los profesores nos dice que hace referencia a los héroes de la mitología griega, exactamente "los matadores de dragones".
LA SAGRADA FAMILIA
Después de que nos pasaran lista, ya para podernos ir a casa, antes fuimos a la Sagrada Familia. Fuimos hasta allí caminando, tardamos unos 20 minutos. Nos quedamos asombrados al ver de nuevo toda la gente que venia a visitar la Sagrada Família. Este templo es una iglesia monumental iniciada el 19 de marzo de 1882 a partir del proyecto del arquitecto diocesano Francisco de Paula del Villar. A finales de 1883, se encargó a Gaudí la continuación de las obras, labor que no abandonó hasta su muerte, en 1926. A partir de entonces, varios arquitectos han continuado la obra siguiendo la idea original de Gaudí. La construcción comenzó en estilo neogótico, pero, al asumir el proyecto Gaudí en 1883, fue completamente replanteado. Según su proceder habitual, a partir de bocetos generales del edificio improvisó la construcción a medida que avanzaba. Se hizo cargo con sólo 31 años, dedicándole el resto de su vida, los últimos quince en exclusiva.El edificio está situado en el centro de Barcelona, y con los años se ha convertido en uno de los signos de identidad más universales de la ciudad y del país. Anualmente es visitado por millones de personas, y también son muchas las que estudian su contenido arquitectónico y religioso.
El templo siempre ha sido expiatorio; es decir, desde sus inicios, hace ahora más de 129 años, se construye a partir de donativos. La construcción continúa y se podría terminar durante el primer tercio del siglo XXI.
Cuando el templo esté terminado, dispondrá de 18 torres: cuatro en cada una de las tres entradas-portales y, a modo de cúpulas, se dispondrá un sistema de seis torres, con la torre cimborio central, dedicada a Jesús, de 170 metros de altura, otras cuatro alrededor de ésta, dedicadas a los evangelistas, y un segundo cimborio dedicado a la Virgen. El interior estará formado por innovadoras columnas arborescentes inclinadas y bóvedas basadas en hiperboloides y paraboloides buscando la forma óptima de la catenaria. También estará formada por tres fachadas:
Fachada del nacimiento: Presenta una decoración exultante donde todos los elementos son evocadores de la vida. Se centra en la faceta más humana y familiar de Jesús, con una amplia profusión de elementos populares, como herramientas y animales domésticos.
Fachada de la pasión: Se refleja el sufrimiento de Cristo en su crucifixión, como redención de los pecados del hombre. Por ello concibió una fachada más austera y simplificada, sin ornamentación, donde destacase la desnudez de la piedra, semejando un esqueleto reducido a las líneas simples de sus huesos.
Fachada de la Gloria: Representa el camino ascensional a Dios: la Muerte, el Juicio Final y la Gloria, así como el Infierno, para todo aquel que se aparta del dictado de Dios. El actual escultor de esta basílica, és Etsuro Sotoo.
Los cálculos para las naves de los templos les hacía con la estrategia de cubicar cada parte de la cubierta y vueltas, buscar el peso y el centro de la gravedad, y de inclinar las columnas para poder buscar la carga de los puntos concretos.
Después de hacernos la foto de grupo, cogimos el metro, y llegamos a casa para descansar de nuestro último día por Barcelona.
Itinerario 3: Descrubiendo la montaña de Montjuïc
Un nuevo día empezaba y hoy nos tocaba ir a la bonita montaña de Montjüic, una montaña de 173 m que está situada entre el mar y la ciudad, y tiene una gran importancia histórica, monumental y cultural. Esta montaña dispone de tres jardines que hacen referencia a tres poetas:
Este famoso poeta catalán, nació en Barcelona en 1860. Escribió sus primeros versos mientras estudiaba su carrera de derecho. En 1894 ganó los Jocs Florals con una composición que se hizo muy popular, La sardana, y un año después apareció su primer volumen poético, Poesías. Siguió publicando libros y poesías hasta que se publicó su último libro en vida Secuencias. Murió el 1911.
Nació el17 de mayo de 1845 en Vallvidrera. Fue el tercer hijo de ocho, de los cuales sólo sobrevivieron tres. A los once años ingresa en el Seminario de Vic. Mientras seguía estudiando y haciendo de maestro y de labrador, en 1865 participó en los Juegos Florales de Barcelona y ganó cuatro premios. El año siguiente volvió a ganar dos premios en los mismos Juegos Florales. El 24 de septiembre de 1870 fue ordenado sacerdote en Vic y en octubre de ese mismo año, cantó su primera misa en la ermita de Sant Jordi. A los 28 años entró de cura a la Compañía Transatlántica porque le habían recomendado para su salud el clima marítimo y el año siguiente embarcó a Cádiz rumbo a La Habana. A los 32 años y ya de vuelta de su viaje, el jurado de los Juegos Florales le concedió el premio extraordinario de la Diputación de Barcelona por el poema La Atlántida. Fue la consagración de Mòssen como poeta. En 1880, por haber ganado tres premios en los Juegos Florales, fue proclamado Maestre en Gai Saber. Ese mismo año publicó el libro Montserrat. El 10 de junio de 1992 falleció en Vila Joana.
Nació en 1919 y murió en 1998, con sólo 18 años fue llamado a participar en la Guerra Civil Española. Los Jardines de Joan Brossa se encuentran en la montaña de Montjuïc, en Barcelona, en la zona comprendida entre el funicular de Montjuïc y el Castillo de Montjuïc. Además de la superficie vegetal, cuenta con varias zonas de juegos infantiles y equitación de juegos, así como una variada colección de esculturas repartidas entre sus terrenos. Tiene una superficie total de 5,2 hectáreas.
En los jardines Joan Brossa está un pequeño palacio que se llama Albéniz que fué contruido como residencia real de Alfonso XIII.
Este estadio, fue diseñado por Pere Domènech i Roura, y fue construido en 1936. En 1992, exactamente el 15 de octubre se volvió a inaugurar debido a las olimpiadas que estaban a la vuelta de la esquina y ese mismo año se celebraban en Barcelona.
Las olimpiadas han sido el acontecimiento más importante en la historia del Estadio. En las olimpiadas el recinto acogió todo tipo de deportes practicables en él.
El Teatro Griego se llama así porque está hecho en una montaña y tiene forma de un teatro griego. Actualmente el Teatro Griego está en funcionamiento.
Los jardines que rodean el Teatro se llaman los Jardines del Teatro Griego.
En este edificio se hacen exposiciones de 300 pinturas, 150 esculturas, 9 obres textiles, 8000 dibujos, cartes, documentos inéditos que permiten conocer a fondo el proceso creativo de Joan Miró.
Mas tarde nos paseamos por los jardines Mòssen y Cinto y pudimos ver lo bonitos que eran sus lagos. En los lagos habian una serie de animales que habitan en ellos.
Segun lo que pudimos encontrar, habían 2 ejemplares de Ginkgo biloba: se consideran animales fósiles porque pueden llegar a vivir un milenio. Este animal tambien se usa en la medicina tradicional China y acciones terapéuticas. Era un lugar muy bonito y te sentías agusto de estar allí.
Despues de caminar un poco mas vimos una escultura de una chica aguantando unas flores llamadas líricos.
La estatua tiene un poema de Jacint Verdaguer en el cual dice:
Jardines Joan Maragall
Este famoso poeta catalán, nació en Barcelona en 1860. Escribió sus primeros versos mientras estudiaba su carrera de derecho. En 1894 ganó los Jocs Florals con una composición que se hizo muy popular, La sardana, y un año después apareció su primer volumen poético, Poesías. Siguió publicando libros y poesías hasta que se publicó su último libro en vida Secuencias. Murió el 1911.Jardines Mòssen Cinto
Nació el17 de mayo de 1845 en Vallvidrera. Fue el tercer hijo de ocho, de los cuales sólo sobrevivieron tres. A los once años ingresa en el Seminario de Vic. Mientras seguía estudiando y haciendo de maestro y de labrador, en 1865 participó en los Juegos Florales de Barcelona y ganó cuatro premios. El año siguiente volvió a ganar dos premios en los mismos Juegos Florales. El 24 de septiembre de 1870 fue ordenado sacerdote en Vic y en octubre de ese mismo año, cantó su primera misa en la ermita de Sant Jordi. A los 28 años entró de cura a la Compañía Transatlántica porque le habían recomendado para su salud el clima marítimo y el año siguiente embarcó a Cádiz rumbo a La Habana. A los 32 años y ya de vuelta de su viaje, el jurado de los Juegos Florales le concedió el premio extraordinario de la Diputación de Barcelona por el poema La Atlántida. Fue la consagración de Mòssen como poeta. En 1880, por haber ganado tres premios en los Juegos Florales, fue proclamado Maestre en Gai Saber. Ese mismo año publicó el libro Montserrat. El 10 de junio de 1992 falleció en Vila Joana.Jardines Joan Brossa
Nació en 1919 y murió en 1998, con sólo 18 años fue llamado a participar en la Guerra Civil Española. Los Jardines de Joan Brossa se encuentran en la montaña de Montjuïc, en Barcelona, en la zona comprendida entre el funicular de Montjuïc y el Castillo de Montjuïc. Además de la superficie vegetal, cuenta con varias zonas de juegos infantiles y equitación de juegos, así como una variada colección de esculturas repartidas entre sus terrenos. Tiene una superficie total de 5,2 hectáreas.En los jardines Joan Brossa está un pequeño palacio que se llama Albéniz que fué contruido como residencia real de Alfonso XIII.
MONTAÑA ARRIBA
Cuando ya estábamos todos en el punto de partida, empezamos a caminar montaña arriba. Justo antes de llegar a las fuentes nos desviamos para ver el Caixa Fòrum, que antes había sido la fábrica textil Casaramona, de estilo modernista, proyectada por Josep Puig i Cadafalch. Actualmente Caixa Fòrum está pensado para todos los públicos y cuenta con una amplia oferta social, cultural y educativa.
A continuación, cogimos las escaleras mecánicas que nos llevaron hasta el Palacio Nacional, este Palacio acoge el museo MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña). Y se pueden visitar obras de tipo románico, gótico, renacimiento, modernismo S. XVIII y S. XIX y modernismo S. XIX y S. XX. Este recinto se construyó para hacer la exposición universal de Barcelona en el año 1924-1929. La finalidad de los edificios situados en la Avenida de Maria Cristina era para hacer exposiciones y decorativa. La fuente situada adelante del Palacio Nacional tiene distintos nombres; fuente de colores, fuente mágica, fuente de Montjuic. Lo inauguró Alfons XIII y costó 45 millones de pesetas.
Estadio Olímpico de Montjuïc
Subimos por las escaleras mecánicas que quedan a nuestra derecha, éstas nos llevarán hasta el Estadi Olímpic.Este estadio, fue diseñado por Pere Domènech i Roura, y fue construido en 1936. En 1992, exactamente el 15 de octubre se volvió a inaugurar debido a las olimpiadas que estaban a la vuelta de la esquina y ese mismo año se celebraban en Barcelona.
Las olimpiadas han sido el acontecimiento más importante en la historia del Estadio. En las olimpiadas el recinto acogió todo tipo de deportes practicables en él.
En estos momentos acoge los siguientes deportes:
Sobre Montjuïc también se encuentra destacando sobre todo lo demás la torre de telecomunicaciones Calatrava.
Por los alrededores del Estadio, se encuentra el museo olímpico, el INEFC (Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña), la pista de hípica, el campo de béisbol y el gimnasio.
Desde el Palacio Nacional giramos en dirección al Museo Etnológico y llegamos a una pequeña fuente conocida por todos los catalanes, la Font del Gat, de la cual se ha hecho una famosa canción:
- Atletismo
- Balonmano
- Ciclismo
- Fútbol
- Hípica
- Hockey hielo
- Lucha grecorromana
- Natación
- Remo
- Tenis de mesa
- Tiro olímpico
- Voley
- Baloncesto
- Boxeo
- Esgrima
- Gimnasia halterofilia
- Judo
- Lucha libre
- Piragüismo
- Tenis
- Tiro de arco
- Vela
Sobre Montjuïc también se encuentra destacando sobre todo lo demás la torre de telecomunicaciones Calatrava.
Por los alrededores del Estadio, se encuentra el museo olímpico, el INEFC (Instituto Nacional de Educación Física de Cataluña), la pista de hípica, el campo de béisbol y el gimnasio.
Desde el Palacio Nacional giramos en dirección al Museo Etnológico y llegamos a una pequeña fuente conocida por todos los catalanes, la Font del Gat, de la cual se ha hecho una famosa canción:
LA FONT DEL GAT
Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu:
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu:
Marieta de l'ull viu.
El Teatro Griego
Desde la fuente bajamos para abajo siguiendo el paseo de Santa Madrona hasta llegar a Teatro Griego.El Teatro Griego se llama así porque está hecho en una montaña y tiene forma de un teatro griego. Actualmente el Teatro Griego está en funcionamiento.
Los jardines que rodean el Teatro se llaman los Jardines del Teatro Griego.
Fundación Miró y Jardines de Mossèn Cinto
Al salir del teatro Griego seguimos caminando, y vimos un cartel en la Fundació Mirò que explicaba que Mirò fue pintor y escultor, el señor que lo contrulló fue Josep Lluis Sert y lo construyó en el 10 de junio de 1975.En este edificio se hacen exposiciones de 300 pinturas, 150 esculturas, 9 obres textiles, 8000 dibujos, cartes, documentos inéditos que permiten conocer a fondo el proceso creativo de Joan Miró.
Mas tarde nos paseamos por los jardines Mòssen y Cinto y pudimos ver lo bonitos que eran sus lagos. En los lagos habian una serie de animales que habitan en ellos.
Segun lo que pudimos encontrar, habían 2 ejemplares de Ginkgo biloba: se consideran animales fósiles porque pueden llegar a vivir un milenio. Este animal tambien se usa en la medicina tradicional China y acciones terapéuticas. Era un lugar muy bonito y te sentías agusto de estar allí.Despues de caminar un poco mas vimos una escultura de una chica aguantando unas flores llamadas líricos.
La estatua tiene un poema de Jacint Verdaguer en el cual dice:
Bonica és la resta
més no es el mar
més ho es el lliri
que floreix tot l'any
Publicat per: Mireia Almeida
Itinerari 2: Ens endinsem al Barri Gòtic
Continuem el nostre segon itinerari pel Barri Gòtic. Vam quedar a les 7:50h a la parada de l’autobús per agafar el 67 i anar directament a Plaça Catalunya. A les 8, ja estàvem totes menys la Lola. La vam trucar dos vegades però res, no va contestar. A continuació, vam decidir agafar el tramvia i després el metro. A les 8:45 vam arribar a la Font de Canaletes i ens vam fer una foto de grup, i tot seguit ens van passar llista i vam començar el segon itinerari.
Vam començar el recorregut cap a Plaça Catalunya on vam buscar a dalt de Caixa Madrid una representació del déu greco-romà que s'anomena Mercuri o Hermes. La veritat es que ens va costar molt trobar-la. Em esbrinat perquè aquest barri té el nom de Barri Gòtic, és perquè els edificis eren d’estil gòtic, encara que molts van ser destruïts al segle XIX, encara es conserven alguns dels més importants, sobretot llocs de culta. A la Plaça Catalunya, trobem una escultura d’un antic president de la Generalitat, en Jordi Pujol i Soley. Al terra del seu costat hi ha una inscripció que diu:
Ara anem cap a l’esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, al costat hi ha un carreró, ens sembla que no hi ha sortida però quan seguim recte veiem que tal i com deia l’itinerari la sortida que està a l’esquerra.
Anem cap a l’esquerra i sortim a una petita plaça, el seu nom és Ramon Amadeu.
En Ramon Amadeu va néixer a Barcelona al 1745. Va viure a la ciutat fins 1809, que fugia perseguit pels francesos. Es va refugiar a Olot, on va fer imatges, sent les més notables com: un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d’Empúries i un Verge de la Pietat; Sant Bru per a l’església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; la Mare de Déu dels Desemparats de la església del Pi a Barcelona, entre altres. A més va modelar un sense fi de precioses figuretes per a naixements. I va morir al seu poble natal en 1821.
A la mateixa placeta trobem una església d’estil gòtic, és la de Santa Anna, entrem tal i com marca el recorregut, és un claustra de creu llatina, amb diferents imatges de Sants.
No podem perdre temps així que sortim per sota una arcada davant de l’església, i anem a parar al carrer que porta el seu mateix nom. Tranquem a la dreta, i seguit a l’esquerra, pel carrer de Bertrellans, on comptem els fanals que hi ha en total són 7.
Arribem a la plaça de la Villa de Madrid. Aquí ens detenim i fem unes fotos a la restes de la necròpoli romana, que vorejava el camí d’entrada a la ciutat.
Agafem el passeig Duc de la Victòria, al fons tranquem a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria, i de nou tranquem a la dreta. Ara som al carrer Portaferrissa, un nom estrany, no creieu?
Preguntem a un home que passa pel carrer i ens explica que aquest nom prové a que en aquest tram de la muralla hi havia una petita porta de sortida. Ara ens dirigim al carrer Petritxol, com diu el llibret, és petit, estret i llòbrec. En aquest carrer trobem rodolins i personatges en rajoles de la paret. Algunes com:
Captivats pel munt de rodolins i personatges de les rajoles, continuem cap a la dreta fins arribar a la Plaça del Pi. Té aquest nom ja que a la segona meitat del segle X es reflecteix en els documents la imatge d’una plaça o plana coneguda amb el qualificatiu de palma situada a prop de la muralla i que va quedar limitada, per una banda, pel curs de la riera del Pi, i per l’altra, per l’areny de La Rambla.
Però en el document de l’any 965, es veu un altra punt de meditació quan diu Sancta Maria de ipso Pino, frase que traduïda al català de l’època ens donaria Santa Maria des Pi, amb la forma arcaica de l’article. Per aquest motiu la plaça es diu del Pi.
Més avall es creuen quatre carrers, a l'esquerra comença el carrer del Call, un call era, en les ciutats i les viles catalanes medievals, un barri habitat per jueus. En els números 5 i 7 hi ha parts de l'antiga muralla de Barcelona, es nota en les pedres que formen la paret ja que sobresurten i són irregulars. Mes endevant en una cantunada hi havia la figura de Sant Jordi representada pero no vam poder fer la foto perquè l'havien robada.
En un altre carrer per on haviem d'anar vam trobar la Sinagoga, era una porta molt petita i aquell mateix dia estava tancada.
Vam continuar per un carrer anomenat Sant Domènec del Call i al girar a la dreta al final d'aquest, i després a mà esquerra ens vam trobar amb el carrer de Sant Felip Neri que ens va portar a una plaça. Aquesta plaça té forma de polígon octogonal perquè té vuit costats. A un costat de la plaça es troben impactes de bala en la façana a causa de la guerra civil espanyola.
En aquesta façana ens trobem amb uns fanals molt semblants als que hi havia al carrer de Bertrellans. Es diferencien en el tipus de bombeta que porten.
A mà dreta vam travessar l'arcada pel carrer de Montjuïc del Bisbe, on vam arribar a la plaça Garriga i Bachs. Aquí hi ha un monument anomenat J. Llimona. A sota d'aquesta hi ha una inscripció que diu:
Al carrer del bisbe es troba el pont gòtic que conecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges. A l'esquerra comença el carrer de la Pietat on hi ha una placa que diu: " Apel•les mestre nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. MCMXXXV ( 1935 ).
Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens vam fixar en que en l'arc que envolta el timpà hi ha una representació de la mort de Jesús en mans de la verge. En l'absis de la Catedral hi ha unes gèrgoles que sobresurten horitzontalment.
Aquesta catedral va començar-se a construïr l'any 1298 i evidentment és d'estil gòtic.
Al cap d'uns metres, a la dreta hi ha el carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes que es conserven són del segle XIV. L'entitat que acull actualment aquest edifici és el museu d'història. Al mur hi ha una placa que indica que és un museu d'història de Barcelona i que hi ha restes del temple romà.
Tornant al carrer de la Pietat i girant a mà dreta vam veure el Palau del Lloctinent. A l'edat mitjana, un lloctinent era la persona que substituïa el rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials. A Catalunya la seva funció era la del palau de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fins el 1994 era l'Arxiu de la Corona d'Aragó perquè contenia documents del comte i dels reis d'Aragó.
Resseguint l'edifici vam acabar a la Plaça del Rei on els edificis que l'envolten són històrics i s'anomenen Palau Reial Major, la capella de Santa Àgata, el Palau del Lloctinent i la casa Clariana Padellàs. El Saló del Tinell, és un edifici residencial dels comptes, i després dels reis, la corona Catalana-Aragonesa. En aquesta plaça es va produïr un fet històric molt important, que els reis Catòlic, van rebre a Colón després de la seva arribada d'Amèrica.
Seguim caminant per un altre carrer que es diu Carrer del Veguer. Un veguer era un magistrat en Aragó, Catalunya i Mallorca, que s'excercia la mateixa jurisdicció que el corregidor de Castilla. I una Vegueria era un territori sobre el cual tenia potestat un veguer.
Aquest carrer, ens dóna a la plaça que és la cruïlla del antics Cardo i Decumanus. Els dos edificis emblemàtics són la Generalitat i l'Ajuntament.
A alguns façanes trobem la figura de Sant Jordi, perqué és el patró de Catalunya. durant aquest segle, els esdeveniments més importants que s'han proclamat en el balcó de la Generalitat han sigut: 21 de Maig de 1992, jugadors del Barça tenen per primer cop, la copa d'Europa al balcó de la Generalitat i la Proclamació de la República Catalana el 1931.
Paral•lel al carrer per on hem vingut hi ha el de Jaume I, que ens va deixar a la plaça de l'Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans eren uns individus d'un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d'unir l'Eixample amb el port.
Donant-li la volta a l'esglèsia ens trobem amb una placeta, i a la banda del carrer hi ha com una barana de marbre. El Fossar de les Moreres era on s'enterraven les persones que morien a l'any 1714, o sigui un cementiri. Al mur de marbre hi ha una inscripció que diu així:
L'any 1714 Catalunya va perdre les seves llibertats com a poble. Els martirs de 1714 van ser les persones que van morir lluitant per la independència. El peveter que hi ha a la plaça es va inaugurar fa sis anys. Nosaltres l'hem pregunatt a una comerciant de allà aprop i ens ha dit que li sembla massa modern per al lloc on l'han construit, que abans no li agradava però que ara ja s'ha acostumat a veure'l.
Un cop vam sortir del Fossar, ens vam endinsar al carrer Montcada. Al numero 20 d’aquesta part del Barri Gòtic, s’hi troba el Palau Dalmases, un palau que acull l’entitat del Museu Picasso, que te la funció de ser un espai barroc de Barcelona. A continuació, vam travessar el carrer Princesa per arribar a la plaça d’en Marcús. Segons aquest itinerari teníem que explicar quina era la activitat dels que tenien com a professió assaonar. Doncs bé, un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells, això és agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.
Continuem el nostre camí. Ens vam perdre, però gràcies al mapa i amb indicacions de senyors que estaven per allà, vam poder arribar al Palau de la Música Catalana o Petit Palau. Aquest edifici es d’estil modernista, i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner. La construcció es va tindre que ampliar a causa de la seva gran activitat; aquesta ampliació no te res a veure amb la façana original ja que la part més antiga esta feta amb més detalls, al contrari de la nova que és més simple.
Per últim, vam anar al punt de trobada, ens van passar llista i ens vam anar cap a casa a descansar i agafar forces pel fantàstic dia de demà!
Vam començar el recorregut cap a Plaça Catalunya on vam buscar a dalt de Caixa Madrid una representació del déu greco-romà que s'anomena Mercuri o Hermes. La veritat es que ens va costar molt trobar-la. Em esbrinat perquè aquest barri té el nom de Barri Gòtic, és perquè els edificis eren d’estil gòtic, encara que molts van ser destruïts al segle XIX, encara es conserven alguns dels més importants, sobretot llocs de culta. A la Plaça Catalunya, trobem una escultura d’un antic president de la Generalitat, en Jordi Pujol i Soley. Al terra del seu costat hi ha una inscripció que diu:
Essent president de la generalitat de Catalunya El molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley Fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.
Ara anem cap a l’esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, al costat hi ha un carreró, ens sembla que no hi ha sortida però quan seguim recte veiem que tal i com deia l’itinerari la sortida que està a l’esquerra.
Anem cap a l’esquerra i sortim a una petita plaça, el seu nom és Ramon Amadeu.
En Ramon Amadeu va néixer a Barcelona al 1745. Va viure a la ciutat fins 1809, que fugia perseguit pels francesos. Es va refugiar a Olot, on va fer imatges, sent les més notables com: un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d’Empúries i un Verge de la Pietat; Sant Bru per a l’església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; la Mare de Déu dels Desemparats de la església del Pi a Barcelona, entre altres. A més va modelar un sense fi de precioses figuretes per a naixements. I va morir al seu poble natal en 1821.
A la mateixa placeta trobem una església d’estil gòtic, és la de Santa Anna, entrem tal i com marca el recorregut, és un claustra de creu llatina, amb diferents imatges de Sants.
No podem perdre temps així que sortim per sota una arcada davant de l’església, i anem a parar al carrer que porta el seu mateix nom. Tranquem a la dreta, i seguit a l’esquerra, pel carrer de Bertrellans, on comptem els fanals que hi ha en total són 7.
Arribem a la plaça de la Villa de Madrid. Aquí ens detenim i fem unes fotos a la restes de la necròpoli romana, que vorejava el camí d’entrada a la ciutat.
Agafem el passeig Duc de la Victòria, al fons tranquem a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria, i de nou tranquem a la dreta. Ara som al carrer Portaferrissa, un nom estrany, no creieu?
Preguntem a un home que passa pel carrer i ens explica que aquest nom prové a que en aquest tram de la muralla hi havia una petita porta de sortida. Ara ens dirigim al carrer Petritxol, com diu el llibret, és petit, estret i llòbrec. En aquest carrer trobem rodolins i personatges en rajoles de la paret. Algunes com:
Captivats pel munt de rodolins i personatges de les rajoles, continuem cap a la dreta fins arribar a la Plaça del Pi. Té aquest nom ja que a la segona meitat del segle X es reflecteix en els documents la imatge d’una plaça o plana coneguda amb el qualificatiu de palma situada a prop de la muralla i que va quedar limitada, per una banda, pel curs de la riera del Pi, i per l’altra, per l’areny de La Rambla.Però en el document de l’any 965, es veu un altra punt de meditació quan diu Sancta Maria de ipso Pino, frase que traduïda al català de l’època ens donaria Santa Maria des Pi, amb la forma arcaica de l’article. Per aquest motiu la plaça es diu del Pi.
Continuem el nostre itinerari
Sortim de la placeta pel carrer de l'Ave Maria. Aquest carrer està en llatí, un idioma molt important per a nosaltres ja que d'aquest procedeix el català. Al final d'aquest carrer vam girar a la dreta pel carrer del Banys Nous que es diu així perquè antigament hi havia un call jueu. En aquest carrer ens trobem amb comerços com una papereria, una joieria, una agencia de viatges, un restaurant coses que podriem trobar en qualsevol barri.Més avall es creuen quatre carrers, a l'esquerra comença el carrer del Call, un call era, en les ciutats i les viles catalanes medievals, un barri habitat per jueus. En els números 5 i 7 hi ha parts de l'antiga muralla de Barcelona, es nota en les pedres que formen la paret ja que sobresurten i són irregulars. Mes endevant en una cantunada hi havia la figura de Sant Jordi representada pero no vam poder fer la foto perquè l'havien robada.
En un altre carrer per on haviem d'anar vam trobar la Sinagoga, era una porta molt petita i aquell mateix dia estava tancada.
Vam continuar per un carrer anomenat Sant Domènec del Call i al girar a la dreta al final d'aquest, i després a mà esquerra ens vam trobar amb el carrer de Sant Felip Neri que ens va portar a una plaça. Aquesta plaça té forma de polígon octogonal perquè té vuit costats. A un costat de la plaça es troben impactes de bala en la façana a causa de la guerra civil espanyola.En aquesta façana ens trobem amb uns fanals molt semblants als que hi havia al carrer de Bertrellans. Es diferencien en el tipus de bombeta que porten.
A mà dreta vam travessar l'arcada pel carrer de Montjuïc del Bisbe, on vam arribar a la plaça Garriga i Bachs. Aquí hi ha un monument anomenat J. Llimona. A sota d'aquesta hi ha una inscripció que diu:
"El P. Juan Callifa, el Dr. Joaquin Pou, D. Juan Massana, D. Salvador Avlet, D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortas, D. Julian Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva vida per Déu, per la Patria i per el Rei. La ciutat agraida enalteix aquí perpetuament la seva memòria. 1929"
Al carrer del bisbe es troba el pont gòtic que conecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges. A l'esquerra comença el carrer de la Pietat on hi ha una placa que diu: " Apel•les mestre nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. MCMXXXV ( 1935 ).
Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens vam fixar en que en l'arc que envolta el timpà hi ha una representació de la mort de Jesús en mans de la verge. En l'absis de la Catedral hi ha unes gèrgoles que sobresurten horitzontalment.
Aquesta catedral va començar-se a construïr l'any 1298 i evidentment és d'estil gòtic.
De la Catedral a la Generalitat
Després de fer-nos una fotografia al costat de la catedral de Barcelona, just davant nostre estava la casa de Canonges. Es diu així perquè allá hi vivien els canonges, que són esglesiàtics membres d'un capítol, d'una catedral o d'una col•legiata.Al cap d'uns metres, a la dreta hi ha el carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes que es conserven són del segle XIV. L'entitat que acull actualment aquest edifici és el museu d'història. Al mur hi ha una placa que indica que és un museu d'història de Barcelona i que hi ha restes del temple romà.
Tornant al carrer de la Pietat i girant a mà dreta vam veure el Palau del Lloctinent. A l'edat mitjana, un lloctinent era la persona que substituïa el rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials. A Catalunya la seva funció era la del palau de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fins el 1994 era l'Arxiu de la Corona d'Aragó perquè contenia documents del comte i dels reis d'Aragó.
Resseguint l'edifici vam acabar a la Plaça del Rei on els edificis que l'envolten són històrics i s'anomenen Palau Reial Major, la capella de Santa Àgata, el Palau del Lloctinent i la casa Clariana Padellàs. El Saló del Tinell, és un edifici residencial dels comptes, i després dels reis, la corona Catalana-Aragonesa. En aquesta plaça es va produïr un fet històric molt important, que els reis Catòlic, van rebre a Colón després de la seva arribada d'Amèrica.
Seguim caminant per un altre carrer que es diu Carrer del Veguer. Un veguer era un magistrat en Aragó, Catalunya i Mallorca, que s'excercia la mateixa jurisdicció que el corregidor de Castilla. I una Vegueria era un territori sobre el cual tenia potestat un veguer.
Aquest carrer, ens dóna a la plaça que és la cruïlla del antics Cardo i Decumanus. Els dos edificis emblemàtics són la Generalitat i l'Ajuntament.A alguns façanes trobem la figura de Sant Jordi, perqué és el patró de Catalunya. durant aquest segle, els esdeveniments més importants que s'han proclamat en el balcó de la Generalitat han sigut: 21 de Maig de 1992, jugadors del Barça tenen per primer cop, la copa d'Europa al balcó de la Generalitat i la Proclamació de la República Catalana el 1931.
Paral•lel al carrer per on hem vingut hi ha el de Jaume I, que ens va deixar a la plaça de l'Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans eren uns individus d'un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d'unir l'Eixample amb el port.
Final del trajecte
Vam travessar el semàfor i tot seguit vam agafar el carrer que comença fent com un angle de 45º graus amb la Via Laietana, és el carrer de l'Argenteria. Ara acabem d'entrar en el barri de la Ribera, un eixam de petits carrers amb noms d'oficis o de grans famílies. Aquest carrer de l'Argenteria era l'antic carrer del mar i s'hi establiren les més antigues famílies d'orfebres de la ciutat. En els números 64-66, hi ha una placa a la façana que hi diu: "Estant-se aquí escurar els últims dies Joan Salvat Apasseit (1894-1924). De mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta, el poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994. l final del carrer ens vam trobar `l'esgèsia de Santa Maria del Mar. Aquesta esglèsia va ser el centre espiritual i social del barri de la Ribera. Va ser construida al segle XIV, a l'any 1328. És un magnífic del gòtic català, cal destacar la senzillesa de les formes, l'escassa ornamentació i el gran espai de la nau central sostinguda per columnes molt esveltes i espaiades.Donant-li la volta a l'esglèsia ens trobem amb una placeta, i a la banda del carrer hi ha com una barana de marbre. El Fossar de les Moreres era on s'enterraven les persones que morien a l'any 1714, o sigui un cementiri. Al mur de marbre hi ha una inscripció que diu així:
“Al fossar de les moreres no s’enterra cap traïdor fins perdent nostre banderes serà l’urna de l’honor.”
L'any 1714 Catalunya va perdre les seves llibertats com a poble. Els martirs de 1714 van ser les persones que van morir lluitant per la independència. El peveter que hi ha a la plaça es va inaugurar fa sis anys. Nosaltres l'hem pregunatt a una comerciant de allà aprop i ens ha dit que li sembla massa modern per al lloc on l'han construit, que abans no li agradava però que ara ja s'ha acostumat a veure'l.
Un cop vam sortir del Fossar, ens vam endinsar al carrer Montcada. Al numero 20 d’aquesta part del Barri Gòtic, s’hi troba el Palau Dalmases, un palau que acull l’entitat del Museu Picasso, que te la funció de ser un espai barroc de Barcelona. A continuació, vam travessar el carrer Princesa per arribar a la plaça d’en Marcús. Segons aquest itinerari teníem que explicar quina era la activitat dels que tenien com a professió assaonar. Doncs bé, un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells, això és agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.
Continuem el nostre camí. Ens vam perdre, però gràcies al mapa i amb indicacions de senyors que estaven per allà, vam poder arribar al Palau de la Música Catalana o Petit Palau. Aquest edifici es d’estil modernista, i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner. La construcció es va tindre que ampliar a causa de la seva gran activitat; aquesta ampliació no te res a veure amb la façana original ja que la part més antiga esta feta amb més detalls, al contrari de la nova que és més simple.
Per últim, vam anar al punt de trobada, ens van passar llista i ens vam anar cap a casa a descansar i agafar forces pel fantàstic dia de demà!
Publicat per: Allison Vega
Itinerari 1: Les Rambles
Comencem el nostre primer recorregut a la Font de Canaletes, punt de partida de tots els grups. Nosaltres vam arribar les primeres. Ens van passar llista i vam començar el primer itinerari.
Hi han diversos trams en la Rambla:
· El primer es diu la Rambla de Canaletes que és on es troba la Font de Canaletes.
· El segon tram es diu la Rambla dels estudis que és per que hi ha un edifici que es diu Estudi General.
· El tercer tram és diu la Rambla de les Flors o Rambla de Sant Josep perquè en el segle XIX era l'únic lloc de la ciutat on es podien aconseguir flors; actualment també hi ha el Mercat de Sant Josep (la Boqueria).
· El quart tram s’anomena la Rambla dels Caputxins s'anomena així perquè en l'antiguitat hi havia el convent frares caputxins.
· El cinquè la Rambla de Santa Mònica que es per la parròquia que hi ha de Santa Mònica.
· El sisè la Rambla de Mar, que es una passarel·la que passa per sobre del mar.
Vam mesurar la Rambla aproximadament com ens demanaven en el itinerari, i mesura 1Km 400m.
Al llarg del recorregut vam tenir present que la Rambla hi viu gent, però no sols els que hi tenen casa, sinó els que de la seva ossada en fan una figura humana.
Ara comencem a baixar la rambla. A la dreta vàrem trobar un carrer amb el nom d'un pintor català que ens va portar a uns del museus més visitats: MACBA i CCCB. a aquests museus normalment s'exposen obres d'art contemporani. quest museu es va inaugurar el 8 de novembre de l'any 1995.
Fins la seva actualitat, ha estat dirigit per Daniel Giralt-Miracle (1988 - 1994), Miquel Molins (1995-1998), Manuel J. Borja-Villel (1998-2007) i Bartomeu Marí (des de 2008).
Les característiques que ens han cridat l’atenció son que hi ha molts cristalls, està molt net i és molt modern.
Després van pujar per carrer dels Angels i ha mà dreta vam trobar una universitat i era la universitat de Barcelona que pertany a la universitat de medicina.
Hi ha 3 universitats molts importants:
- Una privada que es diu Ramon Llull
- Real Acadèmia de medicina i cirugia
- Real Academia de medicina
Justament en front de la universitat teníem el Pasolini Roma (La casa de caritat) es va convertir en el convent de monges de Montalegre al S.XIII i mes tard en seminari conciliar dels jesuïtes del S.XVI. Després vam tornar a la rambla per el carrer del Carme; havíem de buscar el numero 47 i entrar. Vam fer-ho i vam veure 3 institucions:
- La seu de la Reial Acadèmia Medicina
- L’Institut estudis catalans
- La biblioteca Sant Pau- Santa Creu
Desprès vam anar al capdamunt del carrer del Carme, vam trobar una església, que es deia la de Betlem. Pertany a l'estil barroc, va ser contruïda pels jessuïtes. L'interior de l'edifici fou destruït completament a la guerra civil espanyola, però ara está en perfectes condicions, i segueix en funcionament.
Desprès vam anar a Portaferrisa i vam fer una foto de un mosaic que havia en la font.
M’entres miràvem totes les botigues ens dirigíem cap al Palau de la Virreina.
Quan vam arribar vam preguntar uns nois que ens van donar totes les dades que necessitàvem i ens van dir que aquest palau era del segle XVII i s’anomena així perquè el rei Amat el va demanar construir per a la seva esposa.
Vam passar per un carrer que passava per el interior del castell on vam veure que a mà dreta hi havien uns personatges gegants.
Sortint d’aquest carrer vam trobar el mercat St. Josep, o més conegut com el mercat de La Boqueria. Vam
observar que eren molts carrer oberts, vam preguntar a una dona quants metres quadrat tenia el mercat i ens va contestar que mes o menys tenia uns 2583m2. M’entres caminàvem per l’interior del mercat ens vam adonar d’un bar anomenat “Pinocho” on vam preguntar de què estava fet el famós “biberó” i va dir que estava fet amb cafè amb llet o amb un tallat amb llet condensada.
Entre totes les parades que hi havien en una de elles ens vam prendre unes begudes que estaven boníssimes. També vam observar que les tendes feien com un arc de Sant Martí amb totes les fruites que venien.
Anant caminant per la rambla, ven en mig, vam trobar al terra una obra ceràmica d'en Joan Miró. L'obra s'anomena Pla de l'Ós. Ens vam quedar a contemplar-lo una estona. I després si alcem la mirada, trobem un edifici molt peculiar amb característiques asiàtiques. Quin serà... Vam començar a mirar tot al voltant i un home de per allà molt amable ens va explicar la història de l’edifici i ens va dir el seu nom: La casa dels paraigües. El vam contemplar abans de marxar i ens vam fer fotos.
Més tard vam anar al Liceu que es un teatre creat a Barcelona al 1847, el cual hi va haver un incendi el 31 de gener de 1994 que va destruir la sala i l’escenari que va causar un impacte emocional extraordinari en la societat catalana. Desprès vam anar a la Plaça Reial on ens vam fixar en els fanal que hi havia amb forma al·legòrica d'arbre. Aquests fanals els va dissenyar l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i Cornet. Al centre de la Plaça vam veure la font amb tres personatges, les tres gràcies; que són tres deesses inferiors filles de Zeus. Són les deesses de la bellesa, embruix, i l’alegria.
Arribant per fi al final de les rambles, a l'edifici de les drassanes, ens vam informar de que eren establiments
vora el mar o vora el riu on es fabricaben i reparaven els vaixells. Aquestes drassanes tenen més de 500 anys i son dels segles XIII-XIV. Però ara ja no son drassanes, ara s'han convertit en el museu marítim de Barcelona. Més endevant, vam arribar als peus de un gran descobridor, Colom. El seu dit, que medeix un metre de llargada, senyala les suposades Índies que donant la volta al món era Amèrica.
Seguíem caminant molt cansats quan vam arribar al pont des de on vam fer una bona fotografia.
Com eren ja les 12:15h i teníem que anar a l’Estàtua d’en Pitarra per trobar-nos amb els professors, vam decidir que després de que ens passessin llista, aniríem al Palau de Mar.
Les entitats del Palau de Mar són el Museu d'història de Catalunya, el departament de Benestar i Família de Generalitat de Catalunya.
Ara ja hem acabat l'itinerari! Per ser el primer no a estat tan malament. Però a sigut molt cansat, però a la vegada ens hem rigut molt mentre la Lola ens anava gravant per Les Rambles (vídeos que podreu trobar a "Altres").
Per què la Rambla és on és?
Les Rambles és un espai particularment dissenyat com turístic i que pot comptar o no amb llocs i negocis al seu voltant.Hi han diversos trams en la Rambla:
· El primer es diu la Rambla de Canaletes que és on es troba la Font de Canaletes.
· El segon tram es diu la Rambla dels estudis que és per que hi ha un edifici que es diu Estudi General.
· El tercer tram és diu la Rambla de les Flors o Rambla de Sant Josep perquè en el segle XIX era l'únic lloc de la ciutat on es podien aconseguir flors; actualment també hi ha el Mercat de Sant Josep (la Boqueria).· El quart tram s’anomena la Rambla dels Caputxins s'anomena així perquè en l'antiguitat hi havia el convent frares caputxins.
· El cinquè la Rambla de Santa Mònica que es per la parròquia que hi ha de Santa Mònica.
· El sisè la Rambla de Mar, que es una passarel·la que passa per sobre del mar.
Vam mesurar la Rambla aproximadament com ens demanaven en el itinerari, i mesura 1Km 400m.
Al llarg del recorregut vam tenir present que la Rambla hi viu gent, però no sols els que hi tenen casa, sinó els que de la seva ossada en fan una figura humana.
TOT RAMBLEJANT
De la Plaça Catalunya al Teatre Poliorama
Ens trobem a la part més alta de La Rambla de Barcelona, tocant La Plaça Catalunya. Aquest primer tram és conegut com Rambla de Canaletes, ja que està establerta la famosa font que també rep aquest nom. La font de Canaletes té un gran significat per tots els culers (persones seguidores del barça), ja que es el punt de trobada i celebració de les victòries del seu equip. Però també hi ha una dita amb un altre significat molt diferent: "Si beveu de l'aigua d'aquesta font, us enamorareu de Barcelona per sempre, i encara que us en aneu molt lluny, sempre hi tornareu".
Ara comencem a baixar la rambla. A la dreta vàrem trobar un carrer amb el nom d'un pintor català que ens va portar a uns del museus més visitats: MACBA i CCCB. a aquests museus normalment s'exposen obres d'art contemporani. quest museu es va inaugurar el 8 de novembre de l'any 1995.
Fins la seva actualitat, ha estat dirigit per Daniel Giralt-Miracle (1988 - 1994), Miquel Molins (1995-1998), Manuel J. Borja-Villel (1998-2007) i Bartomeu Marí (des de 2008).Les característiques que ens han cridat l’atenció son que hi ha molts cristalls, està molt net i és molt modern.
Després van pujar per carrer dels Angels i ha mà dreta vam trobar una universitat i era la universitat de Barcelona que pertany a la universitat de medicina.
Hi ha 3 universitats molts importants:
- Una privada que es diu Ramon Llull
- Real Acadèmia de medicina i cirugia
- Real Academia de medicina
Justament en front de la universitat teníem el Pasolini Roma (La casa de caritat) es va convertir en el convent de monges de Montalegre al S.XIII i mes tard en seminari conciliar dels jesuïtes del S.XVI. Després vam tornar a la rambla per el carrer del Carme; havíem de buscar el numero 47 i entrar. Vam fer-ho i vam veure 3 institucions:
- La seu de la Reial Acadèmia Medicina
- L’Institut estudis catalans
- La biblioteca Sant Pau- Santa Creu
Desprès vam anar al capdamunt del carrer del Carme, vam trobar una església, que es deia la de Betlem. Pertany a l'estil barroc, va ser contruïda pels jessuïtes. L'interior de l'edifici fou destruït completament a la guerra civil espanyola, però ara está en perfectes condicions, i segueix en funcionament.
Desprès vam anar a Portaferrisa i vam fer una foto de un mosaic que havia en la font.
Del Palau de la Virreina a l’Edifici del Liceu
M’entres miràvem totes les botigues ens dirigíem cap al Palau de la Virreina.Quan vam arribar vam preguntar uns nois que ens van donar totes les dades que necessitàvem i ens van dir que aquest palau era del segle XVII i s’anomena així perquè el rei Amat el va demanar construir per a la seva esposa.
Vam passar per un carrer que passava per el interior del castell on vam veure que a mà dreta hi havien uns personatges gegants.
Sortint d’aquest carrer vam trobar el mercat St. Josep, o més conegut com el mercat de La Boqueria. Vam 
observar que eren molts carrer oberts, vam preguntar a una dona quants metres quadrat tenia el mercat i ens va contestar que mes o menys tenia uns 2583m2. M’entres caminàvem per l’interior del mercat ens vam adonar d’un bar anomenat “Pinocho” on vam preguntar de què estava fet el famós “biberó” i va dir que estava fet amb cafè amb llet o amb un tallat amb llet condensada.Entre totes les parades que hi havien en una de elles ens vam prendre unes begudes que estaven boníssimes. També vam observar que les tendes feien com un arc de Sant Martí amb totes les fruites que venien.
Anant caminant per la rambla, ven en mig, vam trobar al terra una obra ceràmica d'en Joan Miró. L'obra s'anomena Pla de l'Ós. Ens vam quedar a contemplar-lo una estona. I després si alcem la mirada, trobem un edifici molt peculiar amb característiques asiàtiques. Quin serà... Vam començar a mirar tot al voltant i un home de per allà molt amable ens va explicar la història de l’edifici i ens va dir el seu nom: La casa dels paraigües. El vam contemplar abans de marxar i ens vam fer fotos.Més tard vam anar al Liceu que es un teatre creat a Barcelona al 1847, el cual hi va haver un incendi el 31 de gener de 1994 que va destruir la sala i l’escenari que va causar un impacte emocional extraordinari en la societat catalana. Desprès vam anar a la Plaça Reial on ens vam fixar en els fanal que hi havia amb forma al·legòrica d'arbre. Aquests fanals els va dissenyar l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i Cornet. Al centre de la Plaça vam veure la font amb tres personatges, les tres gràcies; que són tres deesses inferiors filles de Zeus. Són les deesses de la bellesa, embruix, i l’alegria.
De la Plaça Reial a aquell que descobrí Amèrica
Arribant per fi al final de les rambles, a l'edifici de les drassanes, ens vam informar de que eren establiments vora el mar o vora el riu on es fabricaben i reparaven els vaixells. Aquestes drassanes tenen més de 500 anys i son dels segles XIII-XIV. Però ara ja no son drassanes, ara s'han convertit en el museu marítim de Barcelona. Més endevant, vam arribar als peus de un gran descobridor, Colom. El seu dit, que medeix un metre de llargada, senyala les suposades Índies que donant la volta al món era Amèrica.
Del Govern Militar fins al Palau de Mar
Caminat per el port, arribem a un nou tram que ens endinsa mar enllà, des de on podíem veure les golondrines que es passegen per aquelles aigües des de 1888.Seguíem caminant molt cansats quan vam arribar al pont des de on vam fer una bona fotografia.
Com eren ja les 12:15h i teníem que anar a l’Estàtua d’en Pitarra per trobar-nos amb els professors, vam decidir que després de que ens passessin llista, aniríem al Palau de Mar.
Les entitats del Palau de Mar són el Museu d'història de Catalunya, el departament de Benestar i Família de Generalitat de Catalunya.
Ara ja hem acabat l'itinerari! Per ser el primer no a estat tan malament. Però a sigut molt cansat, però a la vegada ens hem rigut molt mentre la Lola ens anava gravant per Les Rambles (vídeos que podreu trobar a "Altres").
Publicat per: Candela Carretero
Introducció: Conéixer Barcelona? Bufar i fer ampolles!
-Hola! Som el Grup 7!
-El Grup 7?
-Sí, el GRUP 7, què no ens coneixeu? Som la Mireia, la Tania, la Candela, la Allison i la Lola.
-Ahà, i a nosaltres què, que sigueu el Grup 7? Què voleu?
-Com que què volem? Introduir el nostre Crèdit de Síntesi de 3er d'ESO!
-Ah, ja! Doncs va, noies, que esteu tardant!
Aquest any toca fer el Crèdit de Síntesi sobre la nostra ciutat: Barcelona.
Quan els professors van anunciar de què tractaria el crèdit d'aquest any, vam pensar que seria bufar i fer ampolles. Conèixer Barcelona? Però si és la nostra ciutat! Com podria ser res difícil, conéixer la nostra, remarquem, nostra ciutat? Doncs bé, una mica difícil va ser. Però no ens surtim del tema, que volem introduir el crèdit, no escriure un diari de viatge.
En aquest blog que hem creat, hi trobareu tot, exactament tot, el que hem fet i ens hem trobat en aquesta aventura per Barcelona: els itineraris de cada dia, coses que mai creuríem que veuríem, entrevistes, dibuixos (dibuixats per nosaltres, eh!), vídeos i moltes coses més.
Publicat per: Lola Hernández
Subscriure's a:
Missatges (Atom)