Vam començar el recorregut cap a Plaça Catalunya on vam buscar a dalt de Caixa Madrid una representació del déu greco-romà que s'anomena Mercuri o Hermes. La veritat es que ens va costar molt trobar-la. Em esbrinat perquè aquest barri té el nom de Barri Gòtic, és perquè els edificis eren d’estil gòtic, encara que molts van ser destruïts al segle XIX, encara es conserven alguns dels més importants, sobretot llocs de culta. A la Plaça Catalunya, trobem una escultura d’un antic president de la Generalitat, en Jordi Pujol i Soley. Al terra del seu costat hi ha una inscripció que diu:
Essent president de la generalitat de Catalunya El molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley Fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.
Ara anem cap a l’esquerra, direcció al Hard Rock Cafè, al costat hi ha un carreró, ens sembla que no hi ha sortida però quan seguim recte veiem que tal i com deia l’itinerari la sortida que està a l’esquerra.
Anem cap a l’esquerra i sortim a una petita plaça, el seu nom és Ramon Amadeu.
En Ramon Amadeu va néixer a Barcelona al 1745. Va viure a la ciutat fins 1809, que fugia perseguit pels francesos. Es va refugiar a Olot, on va fer imatges, sent les més notables com: un Sant Crist i La Verge del primer dolor de Castelló d’Empúries i un Verge de la Pietat; Sant Bru per a l’església de Sant Jaume de Barcelona; Santa Teresa per a la dels Sant Just i Pastor; la Mare de Déu dels Desemparats de la església del Pi a Barcelona, entre altres. A més va modelar un sense fi de precioses figuretes per a naixements. I va morir al seu poble natal en 1821.
A la mateixa placeta trobem una església d’estil gòtic, és la de Santa Anna, entrem tal i com marca el recorregut, és un claustra de creu llatina, amb diferents imatges de Sants.
No podem perdre temps així que sortim per sota una arcada davant de l’església, i anem a parar al carrer que porta el seu mateix nom. Tranquem a la dreta, i seguit a l’esquerra, pel carrer de Bertrellans, on comptem els fanals que hi ha en total són 7.
Arribem a la plaça de la Villa de Madrid. Aquí ens detenim i fem unes fotos a la restes de la necròpoli romana, que vorejava el camí d’entrada a la ciutat.
Agafem el passeig Duc de la Victòria, al fons tranquem a la dreta, pel carrer Duc de la Victòria, i de nou tranquem a la dreta. Ara som al carrer Portaferrissa, un nom estrany, no creieu?
Preguntem a un home que passa pel carrer i ens explica que aquest nom prové a que en aquest tram de la muralla hi havia una petita porta de sortida. Ara ens dirigim al carrer Petritxol, com diu el llibret, és petit, estret i llòbrec. En aquest carrer trobem rodolins i personatges en rajoles de la paret. Algunes com:
Captivats pel munt de rodolins i personatges de les rajoles, continuem cap a la dreta fins arribar a la Plaça del Pi. Té aquest nom ja que a la segona meitat del segle X es reflecteix en els documents la imatge d’una plaça o plana coneguda amb el qualificatiu de palma situada a prop de la muralla i que va quedar limitada, per una banda, pel curs de la riera del Pi, i per l’altra, per l’areny de La Rambla.Però en el document de l’any 965, es veu un altra punt de meditació quan diu Sancta Maria de ipso Pino, frase que traduïda al català de l’època ens donaria Santa Maria des Pi, amb la forma arcaica de l’article. Per aquest motiu la plaça es diu del Pi.
Continuem el nostre itinerari
Sortim de la placeta pel carrer de l'Ave Maria. Aquest carrer està en llatí, un idioma molt important per a nosaltres ja que d'aquest procedeix el català. Al final d'aquest carrer vam girar a la dreta pel carrer del Banys Nous que es diu així perquè antigament hi havia un call jueu. En aquest carrer ens trobem amb comerços com una papereria, una joieria, una agencia de viatges, un restaurant coses que podriem trobar en qualsevol barri.Més avall es creuen quatre carrers, a l'esquerra comença el carrer del Call, un call era, en les ciutats i les viles catalanes medievals, un barri habitat per jueus. En els números 5 i 7 hi ha parts de l'antiga muralla de Barcelona, es nota en les pedres que formen la paret ja que sobresurten i són irregulars. Mes endevant en una cantunada hi havia la figura de Sant Jordi representada pero no vam poder fer la foto perquè l'havien robada.
En un altre carrer per on haviem d'anar vam trobar la Sinagoga, era una porta molt petita i aquell mateix dia estava tancada.
Vam continuar per un carrer anomenat Sant Domènec del Call i al girar a la dreta al final d'aquest, i després a mà esquerra ens vam trobar amb el carrer de Sant Felip Neri que ens va portar a una plaça. Aquesta plaça té forma de polígon octogonal perquè té vuit costats. A un costat de la plaça es troben impactes de bala en la façana a causa de la guerra civil espanyola.En aquesta façana ens trobem amb uns fanals molt semblants als que hi havia al carrer de Bertrellans. Es diferencien en el tipus de bombeta que porten.
A mà dreta vam travessar l'arcada pel carrer de Montjuïc del Bisbe, on vam arribar a la plaça Garriga i Bachs. Aquí hi ha un monument anomenat J. Llimona. A sota d'aquesta hi ha una inscripció que diu:
"El P. Juan Callifa, el Dr. Joaquin Pou, D. Juan Massana, D. Salvador Avlet, D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortas, D. Julian Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva vida per Déu, per la Patria i per el Rei. La ciutat agraida enalteix aquí perpetuament la seva memòria. 1929"
Al carrer del bisbe es troba el pont gòtic que conecta el Palau de la Generalitat amb la casa dels Canonges. A l'esquerra comença el carrer de la Pietat on hi ha una placa que diu: " Apel•les mestre nascut al cor de Barcelona ha rebut homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho. MCMXXXV ( 1935 ).
Passant per davant del Portal de la Pietat de la Catedral ens vam fixar en que en l'arc que envolta el timpà hi ha una representació de la mort de Jesús en mans de la verge. En l'absis de la Catedral hi ha unes gèrgoles que sobresurten horitzontalment.
Aquesta catedral va començar-se a construïr l'any 1298 i evidentment és d'estil gòtic.
De la Catedral a la Generalitat
Després de fer-nos una fotografia al costat de la catedral de Barcelona, just davant nostre estava la casa de Canonges. Es diu així perquè allá hi vivien els canonges, que són esglesiàtics membres d'un capítol, d'una catedral o d'una col•legiata.Al cap d'uns metres, a la dreta hi ha el carrer de Paradís on al fons hi ha les restes de l'antic Temple romà. Aquestes columnes que es conserven són del segle XIV. L'entitat que acull actualment aquest edifici és el museu d'història. Al mur hi ha una placa que indica que és un museu d'història de Barcelona i que hi ha restes del temple romà.
Tornant al carrer de la Pietat i girant a mà dreta vam veure el Palau del Lloctinent. A l'edat mitjana, un lloctinent era la persona que substituïa el rei en casos d'absència o el representava en un dels estats patrimonials. A Catalunya la seva funció era la del palau de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Fins el 1994 era l'Arxiu de la Corona d'Aragó perquè contenia documents del comte i dels reis d'Aragó.
Resseguint l'edifici vam acabar a la Plaça del Rei on els edificis que l'envolten són històrics i s'anomenen Palau Reial Major, la capella de Santa Àgata, el Palau del Lloctinent i la casa Clariana Padellàs. El Saló del Tinell, és un edifici residencial dels comptes, i després dels reis, la corona Catalana-Aragonesa. En aquesta plaça es va produïr un fet històric molt important, que els reis Catòlic, van rebre a Colón després de la seva arribada d'Amèrica.
Seguim caminant per un altre carrer que es diu Carrer del Veguer. Un veguer era un magistrat en Aragó, Catalunya i Mallorca, que s'excercia la mateixa jurisdicció que el corregidor de Castilla. I una Vegueria era un territori sobre el cual tenia potestat un veguer.
Aquest carrer, ens dóna a la plaça que és la cruïlla del antics Cardo i Decumanus. Els dos edificis emblemàtics són la Generalitat i l'Ajuntament.A alguns façanes trobem la figura de Sant Jordi, perqué és el patró de Catalunya. durant aquest segle, els esdeveniments més importants que s'han proclamat en el balcó de la Generalitat han sigut: 21 de Maig de 1992, jugadors del Barça tenen per primer cop, la copa d'Europa al balcó de la Generalitat i la Proclamació de la República Catalana el 1931.
Paral•lel al carrer per on hem vingut hi ha el de Jaume I, que ens va deixar a la plaça de l'Àngel. Per aquí passa la Via Laietana. Els Laietans eren uns individus d'un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès. Aquesta via és la més moderna de la zona, ja que va ser oberta per tal d'unir l'Eixample amb el port.
Final del trajecte
Vam travessar el semàfor i tot seguit vam agafar el carrer que comença fent com un angle de 45º graus amb la Via Laietana, és el carrer de l'Argenteria. Ara acabem d'entrar en el barri de la Ribera, un eixam de petits carrers amb noms d'oficis o de grans famílies. Aquest carrer de l'Argenteria era l'antic carrer del mar i s'hi establiren les més antigues famílies d'orfebres de la ciutat. En els números 64-66, hi ha una placa a la façana que hi diu: "Estant-se aquí escurar els últims dies Joan Salvat Apasseit (1894-1924). De mare gitana d'obrera estirp i de lleial nació: de dignitat poeta, el poble a un enemic ben noble en el centenari de la seva arribada al moll. Barcelona 1994. l final del carrer ens vam trobar `l'esgèsia de Santa Maria del Mar. Aquesta esglèsia va ser el centre espiritual i social del barri de la Ribera. Va ser construida al segle XIV, a l'any 1328. És un magnífic del gòtic català, cal destacar la senzillesa de les formes, l'escassa ornamentació i el gran espai de la nau central sostinguda per columnes molt esveltes i espaiades.Donant-li la volta a l'esglèsia ens trobem amb una placeta, i a la banda del carrer hi ha com una barana de marbre. El Fossar de les Moreres era on s'enterraven les persones que morien a l'any 1714, o sigui un cementiri. Al mur de marbre hi ha una inscripció que diu així:
“Al fossar de les moreres no s’enterra cap traïdor fins perdent nostre banderes serà l’urna de l’honor.”
L'any 1714 Catalunya va perdre les seves llibertats com a poble. Els martirs de 1714 van ser les persones que van morir lluitant per la independència. El peveter que hi ha a la plaça es va inaugurar fa sis anys. Nosaltres l'hem pregunatt a una comerciant de allà aprop i ens ha dit que li sembla massa modern per al lloc on l'han construit, que abans no li agradava però que ara ja s'ha acostumat a veure'l.
Un cop vam sortir del Fossar, ens vam endinsar al carrer Montcada. Al numero 20 d’aquesta part del Barri Gòtic, s’hi troba el Palau Dalmases, un palau que acull l’entitat del Museu Picasso, que te la funció de ser un espai barroc de Barcelona. A continuació, vam travessar el carrer Princesa per arribar a la plaça d’en Marcús. Segons aquest itinerari teníem que explicar quina era la activitat dels que tenien com a professió assaonar. Doncs bé, un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells, això és agafar les pells tal com les deixava el blanquer i greixar-les, tenyir-les, desarrugar-les, eixugar-les, llustrar-les, etc.
Continuem el nostre camí. Ens vam perdre, però gràcies al mapa i amb indicacions de senyors que estaven per allà, vam poder arribar al Palau de la Música Catalana o Petit Palau. Aquest edifici es d’estil modernista, i el seu arquitecte és Lluís Domènech i Montaner. La construcció es va tindre que ampliar a causa de la seva gran activitat; aquesta ampliació no te res a veure amb la façana original ja que la part més antiga esta feta amb més detalls, al contrari de la nova que és més simple.
Per últim, vam anar al punt de trobada, ens van passar llista i ens vam anar cap a casa a descansar i agafar forces pel fantàstic dia de demà!
Publicat per: Allison Vega
