Al final...

Al final no ha estat tot com bufar i fer ampolles. ¡Ostres amb Barcelona! I amb tots els seus secrets! Però, encara que no hagi estat fàcil, ha estat interessant i intrigant.

Mireia: A veure, Lola, ara per què fas aquesta entrada? Pesada!
Lola:¡Pareu de ficau-vos amb mi! Deixeu-me fer amb el blog el que vulgui, ostres! A més, aquesta entrada es per dir... Adéu. Suposo.
Allison: Et dones compte de que dir Adéu als professors no té cap sentit si els veurás l'any que ve, no?
Lola: No als professors! (Que també, bones vacances, us estimem, volem la millor nota, guapos!) Sino al Crèdit, tan emocionant.
Tania: A mí m'agrada aquesta entrada.
Candela:Però no li diguis res, Tania, que després s'ho creu i...
Lola: I que el Grup 7 és el millor, aquesta entrada ho peta i els professors ens posaran un 10! Olé!

I les noies van anarse'n d'on fos que estiguessin, deixant als profesors pensant.

La Lola i els seus vídeos

La Lola ens va donar bastant l'itinerari amb tants vídeos -que a vegades arribaven a ser divertits- (aunque después na' de na', eh!). Nosaltres creiem que tenia complex de reportera i càmara. Tipus Frank De La Jungla però amb la mateixa persona.  Una mica penosos, a dir veritat...

Lola: ¡Eh! Com qué penosos?!

En fi, deixem-la amb les seves ides de olla...

Lola: Ale, fora! I deixeu-me amb els meus vídeos, jo... A més, jo els veig divertits!

¡BENVINGUTS!

Oh, no! Un semàfor ens talla el pas! Quina desgràcia!

TV3 TÉ SORT D'APARÈIXER EN EL VÍDEO. AH, EL NOM DEL PINTOR!

Em volen atropellar! I assassinar! I és per fer drama! I jo m'ho crec!

No em deixen gravar... I "folletos"? Crec que no em vaig enterar molt bé...

Aquesta senyora em va anomenar "exagerada"! No ho entenc.

Ningú em creu. I acabarem tots morts. Els professors m'odien!!!!!

Ai, aquest art de carrer...

Comentari: Lola Hernández

Itinerari 1

El primer i últim dia que vaig fer d'itinerari va ser molt divertit. Anava fotografiant tot i fent vídeos sobre una suposada història de crims que va acabar amb que els professors volien matar-nos. En fi, xorrades que es fan per Barcelona, no? Crec que no hi va haver racó al que no li vaig fer fotografia! Va ser molt interessant tot. Mai havia anat tant pel fons de Barcelona (Les Rambles, jo li dic fons) i mirant-les tant atentament. Em va agradar moltíssim. M'enrecordo de que, a la boqueria, li vaig preguntar a un home que venia fruita "Quant val una cirera?" i ell, tot rient, em va respondre que res, que podia agafar un puny d'elles i me les mengés. Molt amable! Estaven boníssimes. I el batut de coco que em vaig prendre dins la boqueria? Boníssim!! Ho repetiria tot.
Clar, després (quan se'm va acabar la bateria del mòvil i ja no podia fer res) em vaig anar i em vaig perdre pel port de Barcelona, buscant la condemnada estatua de Pitores o com es digui.

Treball a classe

El treball a classe, encara que hi tingui moltes queixes (si es en grup, per què ens separen?!), ha acabat estant bé. Ens hem repartit bé les tasques i al final, després de tant treball (que, després de no anar a cap itinerari més, ja podia treballar, ja...) m'ha agradat fins i tot el resultat del blog! Que, em d'admetre, que és UNA CURRADA.